Somnis compartits

Aquest bloc està fet expressament pels amics, amigues, col.legues, companys de feina i totes les altres persones que estimen, encara que només sigui una mica, al meu fill Roman, autèntic referent en la meva lluita per una societat més justa, autogestionada i lliure.

dimarts, 15 de març de 2011

vull creure que a sota de les llambordes continua havent sorra de platja

Bona tarda Sr. Laporta: sóc aquell senyor que una tarda a la seu de l'Omnium, et vaig demanar que em miressis als ulls i em diguessis si a l'endemà de les eleccions, encara que els resultats fossin dolents per l'independentisme i encara que amb la independència no aconseguissim ser més rics, si continuaries al meu costat lluitant per la indepèndència, tan sols per una qüestió de dignitat, llengua i cultura. No vas dubtar; vas fer un somriure i em vas dir un SÍ categòric.
Ara no sóc capaç,encara, de saber qui té la raó en aquesta desavinença estratègica. Respecto la teva opció i sé que tard o d'hora ens tornarem a trobar en les trinxeres. De moment, el que sento és una profunda decepció personal. No m'has avisat de què marxaves. i jo, que vaig aprendre tant dels teus discursos i fins i tot vaig fer un bloc personal per a defensar-te d'aquells que dubtaven de la teva honestedat, ara sé que no estem junts. No tinc la pell tan dura com per acceptar tantes contradiccions. Et demano que diguis públicament que continues creient en les primàries i que les estratègies no estan per sobre del companyerisme. Una vella frase anarquista deia: "de la lluita va néixer l'amor", i jo, ho haig de reconèixer, et començava a estimar. Et necessitem amic, no ens fallis !!!
Fa 2 minuts ·

Cap comentari:

Publica un comentari